Poques vegades la successió d'esdeveniments polítics ha deixat tan en evidència la subordinació absoluta del Govern espanyol als dictats neoliberals que arriben des del Fons Monetari Internacional i la Unió Europea, en l'afany de fer més rics qui més té, i reduir les condicions de vida de la gran majoria.

Fa pocs mesos l'executiu de Rodríguez Zapatero va acordar una ajuda pública milionària i històrica als bancs, amb l'argument de donar liquiditat als mercats. Els diners han desaparegut, però el deute públic de tots els ciutadans s'ha incrementat, i la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional van sortir a avalar el deute espanyol amb 750.000 milions d'euros. Però, un cop més, aquestes ajudes tenien una lletra petita, curiosament calcada a la que va patir Grècia fa poques setmanes, que finalment el passat 12 de maig el president espanyol va fer públic al Congrés: congelació de les pensions, retallades salarials, deixar de pagar els endarreriments de la llei de dependència, i enduriment de les condicions en la jubilació, entre d'altres.

Però no ens hem de deixar enganyar, tot indica que només han estat les primeres de les mesures que els organismes econòmics internacionals han imposat a l'Estat espanyol, i en les properes setmanes o mesos podrem veure amb tota seguretat una gran Reforma Laboral que restringirà els drets més fonamentals dels treballadors i noves retallades en les prestacions de la Seguretat Social, amb la jubilació novament en el punt de mira. Fins i tot el Fons Monetari Internacional s'ha atrevit a proposar un nou model de negociació col·lectiva que anul·li els Convenis de sector.

Els qualificatius per a les mesures del Govern espanyol han estat contundents des de tota l'esquerra, fins i tot des de la més moderada. Però els fets no deixen cap mena de dubte: Zapatero i el PSOE estan portant a terme la retallada de drets socials més important des de la mort del dictador Franco, i es prepara en els propers mesos per a eliminar dràsticament drets laborals que han costat molts anys i esforços de guanyar.

Però el més sorprenent de tot és que les mesures no només són manifestament injustes, sinó totalment ineficaces si el que es vol és superar la crisi econòmica. La retallada en drets laborals i en despesa pública formen part de la doctrina neoliberal i dels interessos de la patronal, però en cap cas són una solució real per a superar l'atur i la crisi financera, que amb molta probabilitat es veurà agreujada.

La recepta neoliberal es treu totes les màscares, els treballadors i els pensionistes hauran de pagar la crisi creada pels mercats financers. Poc importa que la caixa de la Seguretat Social tingui superàvit o que cap relació tinguin els drets laborals amb la crisi de la bombolla immobiliària. Cap importància sembla que tingui que els pensionistes ni tan sols arriben a mileuristes i els bancs continuïn tenint beneficis milionaris.

La Unió Europea, nou agent neoliberal del Fons Monetari Internacional, ha imposat a l'Estat espanyol les mateixes mesures que a Grècia. La resposta popular, doncs, ha d'estar a l'alçada de la retallada, i com a Grècia cal unir esforços per a aturar al carrer una agressió històrica. Sindicats alternatius, organitzacions d'esquerres, moviments socials i la ciutadania hem d'estar l'alçada, ens hi juguem molt.

http://www.laccent.cat/______________________________________________

Poucas vezes a sucessão de acontecimentos políticos deixou tão em evidência a subordinaçâo absoluta do Governo espanhol aos ditados neoliberais que chegam desde o Fundo Monetário Internacional e a União Européia, no afán de fazer mais ricos a quem mais tem, e reduzir as condições de vida da grande maioria.

Faz poucos meses o executivo de Rodríguez Zapatero concedeu uma ajuda pública milionária e histórica aos bancos, com o argumento de dar liquidez nos mercados. O dinheiro desapareceu, mas a dívida pública de todos os cidadãos se incrementou, e a União Européia e o Fundo Monetário Internacional saíram a avalar a dívida espanhola com 750.000 milhões de euros. No entanto, uma vez mais, estas ajudas tinham uma letra pequena, curiosamente calcada na que sofreu Grécia faz poucas semanas, que finalmente o passado 12 de maio o presidente espanhol fez público ao Congresso: congelación das pensões, recortadas salariais, deixar de pagar os atrasos|atrasos da lei de dependência, e endurecimiento das condições na aposentação, entre outros.

Mas não nos temos que deixar enganar, tudo indica que só têm estado as primeiras das medidas que os organismos económicos internacionais impuseram ao Estado espanhol, e nas próximas semanas ou meses poderemos ver com toda segurança uma grande Reforma Trabalhista que restringirá os direitos mais fundamentais dos trabalhadores e novos recortes nas prestações da Segurança Social, com a aposentação novamente no ponto de olha. Inclusive o Fundo Monetário Internacional atreveu-se a propor um novo modelo de negociação colectiva que anule os Convênios de sector.

Os qualificativos para as medidas do Governo espanhol foram contundentes desde toda a esquerda, inclusive desde a mais moderada. Mas os factos não deixam nenhum tipo de dúvida: Zapatero e o PSOE estão a levar a cabo o recorte de direitos sociais mais importante desde a morte do ditador Franco, e prepara-se nos próximos meses para eliminar drasticamente direito trabalhista que custou muitos anos e esforços de ganhar.

Mas o mais surpreendente de tudo é que as medidas não só são manifestamente injustas, senão totalmente ineficaces se o que se quer é superar a crise económica. O recorte em direito trabalhista e em gasto público fazem parte da doutrina neoliberal e dos interesses da patronal, mas em nenhum caso são uma solução real para superar o desemprego|paro e a crise financeira, que com muita probabilidade ver-se-á agravada.

A receita neoliberal saca-se todas as máscaras, os trabalhadores e os pensionistas terão que pagar a crise criada pelos mercados financeiros. Pouco importa que a caixa da Segurança Social tenha superávit ou que cabe relação tenham o direito trabalhista com a crise da borbulha imobiliária. Nenhuma importância parece que tenha que os pensionistas nem sequer chegam a mileuristes e os bancos continue tendo benefícios milionários.

A União Européia, novo agente neoliberal do Fundo Monetário Internacional, impôs ao Estado espanhol as mesmas medidas que em Grécia. A resposta popular, pois, tem que estar à altura do recorte, e como em|a Grécia há que unir esforços para deter na rua uma agressão histórica. Sindicatos alternativos, organizações de esquerdas, movimentos sociais e a cidadania temos que estar a altura, nos jogamos muito.